Raïm.html

 
ca de en es fr it nl no pl pt ru ro fi sv tr vo


 

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques.htmlCom entendre les taules taxonòmiques
Vinya
Raïm
Raïm
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Vitales
Família: Vitaceae
Gènere: Vitis
L.
Espècies

Vitis acerifolia
Vitis aestivalis
Vitis amurensis
Vitis arizonica
Vitis x bourquina
Vitis californica
Vitis x champinii
Vitis cinerea
Vitis x doaniana
Vitis girdiana
Vitis labrusca
Vitis x labruscana
Vitis monticola
Vitis mustangensis
Vitis x novae-angliae
Vitis palmata
Vitis riparia
Vitis rotundifolia
Vitis rupestris
Vitis shuttleworthii
Vitis tiliifolia
Vitis vinifera
Vitis vulpina

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia. A les terres de parla catalana es conrea l'espècie Vitis vinifera per obtenir-ne raïm.

Segons l'edat dels ceps, una vinya rep noms diferents:

  • Mallol: vinya d'1 any.
  • Estufera: vinya de 2 anys o 3 anys.
  • Planta: vinya de 4 anys.
  • Forqueta: vinya de 5 anys.[1]


Taula de continguts

edita Morfologia

És una planta arbustiva amb unes fulles simples lleugerament palmades, anomenades pàmpols. Normalment el tronc es poda perquè no creixi excessivament, deixant quatre branques principals, molt curtes, d'on surten les vergues.

Uva durant la pigmentació

El fruit, el raïm, està madur des de la darreria d'agost fins el novembre. De raïm n'hi ha de blanc o de negre, segons la pigmentació de la pell, el que determinarà el color del vi. Les agrupacions de pocs grans de raïm, en molta menys quantitat que els raïms propiament dit, s'anomenen gotims.

edita Feines agràries de la vinya

edita Malures

edita Varietats (cultivars)

Vegeu també les varietats viníferes.

Algunes de les varietats, o cultivars, que determinen el nom i les característiques del raïm són:

Vinya

edita Àrees vitivinícoles importants als Països Catalans

Vegeu també les denominacions d'origen.

edita El raïm a la cultura

A banda de la seva importància pel vi, el raïm apareix a nombroses obres artístiques. És l'atribut del déu Bacus.

A principis del s. XX, certs pagesos del país Valencià van tenir un gran excedent de fruits de raïm, i pensaren en prendre'l per cap d'any. La tradició s'estengué per tot Espanya, instituint el costum de prendre un gra de raïm per cada campanada o toc de rellotge de les dotze de la nit, per tal de desitjar sort cara l'any vinent.

edita Referències

  1. Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21. Barcelona, desembre del 1998. ISBN 84-8264-131-X, plana 253.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Vinya
All Right Reserved © 2007, Designed by Stylish Blog.