Lev Nikolàievitx Tolstoi.html



L'article necessita algunes millores en la seua redacció. (Col·laboreu!) imatges, adaptació de noms russos

Corrents filosòfiques: Anarquisme

Escoles de pensament Anarquisme clàssic •  Agorista •  Budista •  Capitalista Cristiana •  Col·lectivista •  Comunista Criptoanarquista •  Feminista •  Lliure mercat Verda •  Individualista •  Infoanarquista Insurreccionari •  Esquerrista •  Mutualista Pacifista •  Panarquista •  Filosòfic Plataformista •  Postanarquista •  Postesquerrisme Primitivista •  Social •  Sindicalista Sense adjectius •  Independentista •  Anarcoindividualista Conceptes Acció directa • Agència privada de defensa Anarca • Anarquia Bloc negre • Comuna Consens • Democràcia consensual Democràcia directa • Descentralització Desdomesticació • Dret anarquista Ecologia profunda • Ecologia social Especifisme • Horitzontalitat Il·legalisme • Ordre espontani Poder dual • Política participatòria Política prefigurativa • Propaganda pel fet Rebuig del treball • Reclamació individual Zona autònoma permanent Història Catalunya anarquista •  Acte d'exclusió anarquista Anarquia a Somàlia •  Biblioteca Kate Sharpley Celebració del centenari anarquista d'Austràlia Col·lecció de Labadie •  Comuna de París Congrés anarquista internacional d'Amsterdam Congrés de l'Haia •  Dia Internacional dels Treballadors •  Escola Moderna •  Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna Fets de maig del 1937 •  Incident d'Amakasu Incident de Kokotu •  LIP •  Maig del 1968 Manifestacions contra la cimera de la OMC a Seattle Provo •  Rebel·lió de Kronstadt Revolta de Haymarket •  Setmana tràgica Triangle vermell •  Revolució social espanyola de 1936 •  Tercera revolució russa •  The Global Carnival Against Capitalism Cultura Anarcopunk • Art • Anarquisme negre Anarquisme cèltic • Culture jamming Cultura Do it Yourself • Freegan Indymedia Infoshop • La Internacional Anarquisme jueu • Estil de vida anarquista Educació popular Cheerleading radical Ecologisme radical Moviment okupa Simbologia • A les barricades Economia Abolició de mercat • Ajuda mútua • Autogestió Contraeconomia • Cooperativa • Economia del do Economia participativa • Esclavitud del salari Georgisme • Mutualisme • Really Really Free Market Sobirania individual • Tenda gratuïta Anarquistes Bakunin •  Murray Bookchin •  Emma Goldman James Guillaume •  Piotr Kropotkin •  Nestor Makhno Errico Malatesta •  Ricardo Mella Cea Proudhon •  Max Stirner Fernando Tarrida del Mármol •  Tolstoi Portal de l'Anarquisme v • d • e

Tolstoi en els darrers anys de la seva vida

Lleó Tolstoi (Lev Nikolàievitx Tolstoi, Лев Никола́евич Толсто́й) (1828-1910), fou un escriptor rus, un dels grans novel·listes clàssics de tots els temps, especialment distingit per obres com Guerra i pau i Anna Karènina. Per llur ambició, alè i descripció de la vida a Rússia, tots dos llibres compten entre dels màxims exponents del realisme. En el seu ideari filosòfic es destaca la noció de resistència pacífica, que va influir en personalitats del segle XX com Gandhi i Martin Luther King. A més d'escriptor i filòsof, va ser un anarquista cristià, un pacifista, un reformador de l'educació i un vegetarià.

edita Biografia

Tolstoi va néixer el 1828, com el quart dels cinc fills d'una família aristocràtica (el 9 de setembre segons el calendari gregorià, el 28 d'agost segons el calendari julià). La propietat familiar de Iàsnaia Poliana estava a la regió de Tula. Els pares van morir quan ell era jove i el van criar uns parents. Va rebre una educació particular acurada, pròpia del seu origen social privilegiat. Va estudiar dret i àrab i turc a la universitat de Kazan des del 1844, amb la intenció d'exercir de diplomàtic. Tanmateix no va acabar els estudis, i els professors van dir d'ell que "no vol ni pot aprendre". Va tornar a Iàsnaia Poliana, i va passar gran part del temps a Moscou i Sant Petersburg. Després de contreure enormes deutes de joc, va acompanyar un dels seus germans grans al Caucas el 1851 i es va unir a l'exèrcit. En aquesta època comença a escriure literatura.

L'evolució de la personalitat dissoluta i despreocupada dels anys joves a l'anarquista espiritual i no violent dels darrers anys es va començar a gestar durant dos viatges per Europa, un el 1857 i l'altre entre 1860 i 1861. Viatjar a Europa, per eludir el clima sufocant de repressió política que hi havia a Rússia, ho van fer altres aristòcrates d'inclinacions liberals com ara Alexander Herzen, Mikhaïl Bakunin i Piotr Kropotkin. Durant la visita de 1857, Tolstoi va assistir a una execució pública a París. L'experiència va resultar traumàtica i el va marcar per sempre, com es pot intuir llegint el que va escriure al seu amic V. P. Botkin:

La veritat és que l'Estat és una conspiració pensada no només per explotar sinó sobretot per corrompre els ciutadans ... D'ara en endavant, no penso servir cap govern enlloc.

L'itinerari europeu del 1860-61 va anar donant forma a la seva evolució literària i política. Va conèixer Victor Hugo i en va lloar Els miserables, aleshores tot just acabada. En el tractament literari de l'evocació d'escenes de batalla a Guerra i pau es pot detectar una influència del mateix motiu en la novel·la del francès.

Pel que fa a la filosofia política, va ser determinant conèixer l'anarquista francès Pierre-Joseph Proudhon, a qui va visitar el març de 1861 a Brussel·les, on vivia exiliat i amb un nom fals. Els dos homes van repassar l'obra de Proudhon La Guerre et la Paix, que estava a punt de publicar-se, i el títol de la qual ressona en l'obra mestra del rus. Van parlar entre altres qüestions de l'educació. Tolstoi va escriure en un dels seus quaderns:

Si explico aquesta conversa amb Proudhon, és per mostrar que, segons la meva experiència personal, era l'únic home que va entendre la importància de l'educació i de la impremta en els nostres temps.

Tolstoi va tornar Iàsnaia Poliana amb molt d'entusiasme, i hi va fundar tretze escoles per als fills dels criats. El 1862 va descriure els innovadors principis llibertaris que les regien, en un assaig, L'escola de Iàsnaia Poliana. Els experiments educatius de Tolstoi van tenir una vida curta, per culpa de l'assetjament de la policia secreta tsarista. Tanmateix l'escola de Iàsnaia Poliana és el primer exemple d'una teoria coherent de l'ensenyament llibertari.

La dona i la filla de Tolstoi

El 23 de setembre de 1862 es va casar amb Sofia Andréievna Bers (1844-1919), 16 anys més jove, amb qui va tenir tretze fills, cinc dels quals van morir durant la infantesa.^[1] El matrimoni amb Sofia Bers va quedar marcat des del principi quan, el dia abans del casament, Tolstoi va mostrar els seus diaris a la seva promesa, on explicava amb detall les relacions sexuals amb els servents. Tanmateix els primers anys del matrimoni van ser prou feliços, i van permetre a Tolstoi la llibertat suficient per escriure Guerra i pau i Anna Karènina. En canvi els darrers anys, segons A.N. Wilson, van ser molt tristos i difícils. La relació amb l'esposa es va deteriorar a mesura que es radicalitzava en les creences. Volia refusar la riquesa heretada i guanyada, fins i tot renunciant als drets d'autor de les seves primeres obres.

Tolstoi va tenir un gran reconeixement en vida. Guerra i pau i Anna Karénina van obtenir una gran fama, a més de les novel·les breus La mort d'Ivan Ílitx i Khadjí-Murat. Dostoievski el considerava el més gran novel·lista viu. Gustave Flaubert s'exclamava: "Quin artista i quin psicòleg!". Anton Txékhov, que solia visitar Tolstoi a la casa de camp, va escriure: "Quan la literatura posseeix un Tolstoi, resulta fàcil i plaent ser escriptor; fins i tot quan saps que tu mateix no has aconseguit res i continues sense aconseguir res, no és tan terrible com podria ser, perquè Tolstoi ho aconsegueix per tothom. El que ell fa serveix per justificar totes les esperances i aspiracions invertides en la literatura". Autors i crítics posteriors van continuar lloant el seu art: Virginia Woolf va arribar a declarar-lo "el més gran novel·lista" i James Joyce observava: "No és mai avorrit, estúpid, cansat, pedant ni teatral!". Thomas Mann va escriure, sobre la seva mestria sense pal·liatius: "Rara vegada l'art ha treballat de manera tan semblant a la natura". Aquests sentiments semblen compartits, si més no en part, per molts altres; per exemple, Marcel Proust, William Faulkner, Vladímir Nabókov. Aquest últim elogiava sense parar Anna Karènina i La mort d'Ivan Ílitx, però posava en qüestió la reputació de Guerra i pau o criticava amb duresa Resurrecció i La sonata a Kreutzer.

Les novel·les autobiogràfiques de Tolstoi, Infantesa, Adolescència i Joventut (1852-1856), les primeres que va publicar, parlen del fill d'un ric propietari rural i de la lenta presa de consciència de les diferències entre ell i els pagesos. Malgrat que més endavant va renegar d'aquests llibres per sentimentals, contenen una bona part de la seva vida i mantenen una certa vigència, si es considera que giren entorn d'un motiu d'interès universal, com és el fet de créixer i convertir-se en adult. Hi ha d'altres episodis biogràfics que tenen un efecte en l'obra i en l'evolució del pensament: per exemple, Tolstoi va ser subtinent d'artilleria durant la Guerra de Crimea, tal com explica als Apunts de Sebastopol. L'experiència de combat va impulsar el seu pacifisme i li va fornir material per a un retrat realista dels horrors de la guerra, en obres posteriors.

edita L'obra

En l'obra de ficció reprodueix de manera realista la societat russa en què va viure. A Els cosacs (1863) descriu la vida del poble cosac servint-se de la història d'un aristòcrata rus enamorat d'una jove cosaca. Anna Karènina (1877) parla de les històries paral·leles d'una dona adúltera atrapada per les convencions i falsedats de la societat i d'un terratinent filòsof (força semblant a Tolstoi), que treballa amb els seus pagesos i mira de reformar-ne les vides. Altres personatges semblants a l'autor són Pierre Bezukhov i el Príncep Andrei de Guerra i pau; Levin d'Anna Karénina i, en certa mesura, el Príncep Nekhliudov de Resurrecció.

Se sol considerar Guerra i pau com una de les millors novel·les escrites, d'una força i una unitat impressionants. Inclou 580 personatges, molts d'ells històrics, altres de ficció. Entre els escenaris hi ha el quarter general de Napoleó, la cort d'Alexandre I de Rússia i els camps de batalla d'Austerlitz i Borodinó. La idea original del llibre era investigar les causes de la revolta fallida del desembre de 1825, en què alguns militars van intentar implantar reformes liberals, En els darrers capítols s'hi fa referència, i es pot deduir que el fill d'Andrei Bolkonski s'afegirà als desembristes. Tolstoi no considerava Guerra i pau com una novel·la sinó com "èpica en prosa". De fet, tampoc trobava que gran part de les obres de ficció russes del seu temps ho fossin. Aquesta visió esdevé menys sorprenent si es té present que Tolstoi era un autor realista i considerava la novel·la com un marc per examinar les qüestions polítiques i socials del segle XIX.

En canvi Tolstoi veia en Anna Karènina la seva primera novel·la de veritat, i de fet és una de les millors novel·les realistes. Després d'Anna Karènina es va concentrar en temes cristians. Les últimes novel·les, com La mort d'Ivan Ílitx (1886) i Aleshores què hem de fer? desenvolupen una filosofia cristiana anàrquico-pacifista que li va costar l'excomunió de l'Església Ortodoxa Russa el 1901.

Malgrat totes les lloances que va rebre com a autor de dos pilars de la civilització russa, Anna Karénina i Guerra i pau, Tolstoi en va renegar al final de la seva vida, per no no considerar-les tan autèntiques. Defensa aquest argument a La mort d'Ivan Ílitx, on el protagonista principal lluita contínuament contra la família i els criats, exigint, més encara que l'aigua i el menjar necessaris per seguir viu, honestedat. Aquesta ànsia tolstoiana de representar la pura realitat apareix en frases com ara:

L'heroi de la meva novel·la, el que estimo amb totes les forces de l'ànima, el que m'he esforçat a reproduir en tota la seva bellesa i el que ha estat sempre, és i serà meravellós, és la veritat.

edita Conversió

Després de llegir El món com a voluntat i representació de Schopenhauer, Tolstoi es va anar convertint a la moralitat ascètica que defensa el llibre. En una carta escrita a A. A. Fet, el 30 d'agost de 1869, s'expressa així:

Sabeu què ha significat per a mi aquest estiu? Un èxtasi constant amb Schopenhauer i tota una sèrie de plaers espirituals que no havia experimentat mai abans. [...] Cap estudiant ha estudiat mai tant, ni après tant, en aquest curs com jo aquest estiu.

En el capítol sisè d'Una confessió, Tolstoi cita el darrer paràgraf de l'obra del filòsof alemany. En aquest paràgraf, s'explica que el no-res que resulta de la negació absoluta d'un mateix és només un no-res relatiu del qual no cal tenir por. Tolstoi va quedar impressionat per la descripció de la renúncia ascètica cristiana, budista i hindú com el camí vers la santedat. Després de llegir paràgrafs com el següent, que abunden en els capítols sobre ètica de Schopenhauer, Tolstoi, el noble rus, escull la pobresa i la negació de la voluntat.

Però aquesta mateixa necessitat de sofriment involuntari (per part dels pobres) per obtenir la salvació eterna s'expressa també en aquestes paraules del Salvador (Mateu 19:24): "És més fàcil que un camell passi per l'ull d'una agulla que no pas que un ric entri al regne dels Cels". Per tant, qui estava seriosament preocupat per la salvació eterna, escollia voluntàriament la pobresa quan el destí l'hi havia negat i havia nascut ric. D'aquesta manera, Buda Sakyamuni havia nascut príncep, però va adoptar voluntàriament la feina de captaire. Per la seva part, Francesc d'Assís, fundador dels ordes mendicants, un dia que, de jove, participava en un ball en el qual totes les filles dels notables seien juntes, va rebre la pregunta: "I ara, Francesc, no triaràs aviat entre aquestes belleses?" Ell va replicar: "He fet una tria molt més bella". "Qui?" "La povertà (la pobresa). Poc després es va desprendre de tot i errava pels camps pidolant. (De Schopenhauer, Parerga i Paralipomena, Vol. II, §170)

Les creences cristianes de Tolstoi es basaven en el Sermó de la muntanya i, en concret, en la frase sobre parar l'altra galta, on veia una justificació del pacifisme, la no violència i la no resistència. Tolstoi creia que ser cristià el convertia en pacifista i, per culpa de la força militar que emprava el govern rus, ser un pacifista el convertia en un anarquista. Se sentia aïllat amb aquestes conviccions i sofria ocasionalment depressions tan fortes que, cada vegada que veia una corda, pensava en penjar-se. Igualment per evitar el suïcidia va a amagar les armes de foc i va deixar de caçar. Parla de la seva lluita contra el suïcidi en els capítols 4-7 del seu llibre Una confessió.

Tolstoi creia que un autèntic cristià podia assolir la felicitat duradora esforçant-se envers la pròpia perfecció, seguint el manament superior d'estimar els altres i Déu, en comptes de girar-se vers l'Església o l'Estat i trobar un sentit en aquestes institucions. La creença en la no resistència (no violència) a l'hora d'enfrontar-se a un conflicte és un altre tret distintiu de la seva filosofia basada en els ensenyaments de Crist. Amb el El Regne de Déu és dins teu va influir en Gandhi, i a través d'ell ha tingut una gran influència en el moviment de resistència pacífica. Tolstoi també creia que l'aristocràcia era una càrrega per als pobres, i que l'única solució per a viure tots junts era l'anarquisme cristià. També s'oposava a la propietat privada i a la institució del matrimoni, i mantenia uns ideals de castedat i abstinència sexual.

La seva obra tardana és sovint criticada per massa didàctica i per tenir una redacció apedaçada. No obstant això, fan néixer força i passió d'aquesta visió moral austera. L'escena de la temptació de Sergius a Pare Sergius, per exemple, figura entre els seus darrers mèrits. Maksim Gorki explica que Tolstoi, un dia, va llegir-los un paràgraf a ell i a Txèkhov fins al punt de posar-se a plorar abans d'acabar-ne la lectura. Altres passatges de l'obra tardana amb una força notable són les crisis d'identitat dels protagonistes de La mort d'Ivan Ílitx i Amo i criat, on el personatge principal (a Ílitx) o el lector (a Mestre i home) pren consciència de l'estupidesa de les vides dels protagonistes.

Tolstoi va exercir una forta influència en el desenvolupament del pensament anarquista cristià. De fet, es va constituir el grup dels tolstoians, per part de Vladímir Txértkov (1854 - 1936), amic íntim i confident de Tolstoi, per difondre l'ensenyament religiós del gran Lev. En aquest sentit, resulta interessant el que el príncep Piotr Kropotkin va escriure sobre Tolstoi en l'article referent a l'anarquisme cristià de l'edició de 1911 de l'Encyclopædia Britannica:

Sense definir-se anarquista, Lleó Tolstoi, com els seus predecessors en els moviments religiosos populars dels segles XV i XVI, Petr Chelčický, Denk i molts altres, va adoptar la posició anarquista davant l'Estat i els drets de propietat extraient conclusions de l'esperit general de l'ensenyament de Jesús i de les necessàries directrius de la raó. Amb tota la potència del seu talent va criticar (en especial a El Regne de Déu és dins teu) amb força l'Església, l'Estat i la Llei en conjunt, especialment, les lleis contemporànies sobre la propietat. Descriu l'Estat com la dominació dels malvats, sostinguts per una força brutal. Els lladres, diu, són força menys perillosos que un Govern ben organitzat. Elabora una crítica enraonada dels danys respecte als beneficis que aporten l'Església, l'Estat i la distribució actual de la propietat. A més, de les lliçons de Jesús, dedueix la norma de la no resistència i la condemna absoluta de totes les guerres. Els seus arguments religiosos queden, tanmateix, tan ben combinats amb els que es deriven d'una observació desapassionada dels mals del present, que la postura anarquista de la seva obra atreu tant al lector religiós com al que no ho és.

En escrits dels seus darrers vint anys de vida, Tolstoi reitera la crítica anarquista a l'Estat i recomana llibres de Kropotkin i Proudhon als seus lectors. A la vegada, rebutja l'adopció de mitjans revolucionaris violents per a l'anarquisme. Per exemple, el 1900 escriu, en un article titulat "Sobre l'anarquia":

Els anarquistes tenen raó en tot: en negar l'ordre existent i en afirmar que, sense l'Autoritat, la violència no seria pitjor que la de l'Autoritat en les condicions actuals. S'equivoquen només en pensar que l'anarquia es pot instaurar mitjançant una revolució. S'instaurarà només si cada vegada hi ha més gent que no demana la protecció del govern. [...] Només hi pot haver una revolució permanent: la revolució moral, la regeneració de l'home interior.

Malgrat els recels envers la violència anarquista, Tolstoi es va arriscar a fer circular els llibres prohibits dels pensadors anarquistes russos. Fins i tot va corregir les proves de "Paraules d'un rebel" de Kropotkin, que publicaria d'amagat a Sant Petersburg el 1906.

De resultes d'una carta a un diari indi el 1908 va sorgir una intensa correspondència amb Gandhi que va durar poc més d'un any, des d'octubre de 1909 fins a la mort de Tolstoi, el novembre de 1910. La lectura de El Regne de Déu és dins teu va convèncer el futur Mahatma d'abandonar la violència i d'abraçar la resistència pacífica. L'afinitat entre els dos homes anava des de creure en la no violència fins a la convicció en la bondat del vegetarianisme. En senyal d'homenatge, Gandhi va batejar com a Colònia Tolstoi el seu segon ashram a Sud-àfrica, i en la seva autobiografia va definir Tolstoi com "el major apòstol de la no violència que ha generat l'època actual".

El 1904, durant la guerra entre Rússia i Japó, Tolstoi va escriure al sacerdot budista japonès Soyen Shaku en un intent en va de proclamar una declaració pacifista conjunta. Altres fets indicatius de les seves creences van ser una defensa del moviment esperantista, o el suport als doukhobor, un grup cristià rus de trets sectaris, amb creences contra l'Estat, l'Església i la guerra. Va cridar l'atenció internacional sobre la persecució de què eren objecte aquests dissidents religiosos per part de les autoritats russes, i els va ajudar a exiliar-se a Canadà.

El comte Lev Nikolàievitx Tolstoi va ser un membre molt ric de la noblesa. Va arribar a creure que no mereixia la fortuna heretada, i va ser famosa entre els pagesos la seva generositat. Tot sovint tornava a casa amb rodamons que sentia que necessitaven ajuda, i donava grans quantitats de diners als captaires quan estava a la ciutat, per més que rondinés la seva dona.

La mort li va arribar el 1910, al balneari d'Astapovo, dies després d'aplegar el valor per abandonar la família i les riqueses i emprendre una vida d'asceta errant, tal com havia volgut fer durant molt de temps. L'edat avançada, 82 anys, i l'estat de salut delicat van convertir en fatal la pneumònia que va contreure en ple hivern. El dia del seu funeral milers de camperols van omplir els carrers.

Tolstoi tenia a més opinions pròpies sobre altres tradicions religioses. En referència als jueus, el que en va dir permet intuir la seva visió del món. S'hi refereix com "l'ésser sagrat que va dur del cel el foc etern i amb ell va il·luminar tot el món. És la font, l'origen, la deu d'on tots els altres pobles han tret les creences i religions. El jueu és el pioner de la llibertat. El jueu és el pioner de la civilització. El jueu és l'emblema de l'eternitat".

edita Obres

• Guerra i pau
• Anna Karènina
• La mort d'Ivan Ílitx
• Resurrecció
• La sonata a Kreutzer
• Infantesa
• Adolescència
• Joventut
• Els cossacs
• Una confessió
• Amo i criat
• Khadjí-Murat

edita Referències

1. ↑ Feuer,Kathryn B. Tolstoy and the Genesis of War and Peace, Cornell University Press, 1996, ISBN 0801419026

edita Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lev Nikolàievitx Tolstoi

• (anglès)Obres més importants de l'autor

...