Aualé.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
 |
L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil. (Coŀlaboreu!) Moure les instruccions a viquitexts |
L'aualé és un membre de la gran família de jocs de mancala, que es juga tradicionalment al nord del Golf de Guinea, des del Camerun fins al Senegal, amb petites variants locals. També es juga a les Antilles, on va ser portat pels africans que hi van anar a parar com a esclaus provinents d'aquestes mateixes zones.
Actualment, de tots els jocs de mancala, és el més estès i el més estudiat. Se'n fan campionats habitualment a Antigua i Barbuda, a Ghana, Anglaterra, França, Nigèria i Catalunya. cal citació
Taula de continguts |
edita Etimologia
Degut a la gran varietat lingüística dels llocs on es juga, el podem trobar anomenat de moltes i diferents maneres:
- adi, aji, awari, awalé, awèlé, awere, ayo, ayoayo, dagboprou, dagh, érhérhé kale, ichwe, igori, kale, ma, ogori, oura, oure ngon, oware, shayo, urin, walu, wari, warri, wolo, wora, woro
En moltes hi podem reconèixer les mateixes arrels, i en altres apreciem simples transcripcions diferents, tipus wolo i woro o adi, adji i aji.
En els països anglosaxons se'l sol conèixer com a wari, awari, warri o oware. En canvi, als francòfons, com a awélé o awalé. En català, donat que aquí n'han arribat taulers majoritàriament a través de comerç amb l'Àfrica francòfona, hem adoptat la forma d'aualé.
edita Història
L' awalé és un dels jocs d'estratègia més antics. A l'Antic Egipte es va trobar un joc de grans coincidències anomenat SENET. Tot i això, el seu veritable origen es pot situar cap al 5è segle de la nostra era. El joc es va difondre per l'Orient Mitjà i per tot el continent africà. Actualment es troba a totes les regions d'Àfrica, tot i que hi ha variacions en les normes segons les regions.
edita Material
Es juga sobre un taulell de fusta amb 10 o 12 forats (mancala) dins dels quals es posen llavors que serveixen de fitxes del joc. Les llavors que han d'anar 4 a cada forat són comunes als jugadors.
edita Preparació
Hi ha d'haver 2 jugadors i un tindrà el camp nord i l'altre el sud. El taulell es considera com si fos un camp circular i les fitxes es mouen d' esquerra a dreta.
El tauler són dues rengleres de sis forats cadascuna. A més, es necessiten 48 llavors, usualment cigrons o mongetes. Cal posar 4 llavors a cada forat del taulell de joc.
edita Final del joc
El joc s'acaba quan:
- Un dels jugadors ha capturat 25 o més fitxes. Es tracta de capturar el màxim de llavors; el que aconsegueix 25 o més llavors guanya automàticament, car cada partida només es juga amb 48 llavors.
- Un dels jugadors no pot alimentar al seu adversari i llavors captura totes les fitxes dels seu camp i finalitzant-se la partida.
- A vegades passa que quan només resten dues o tres llavors en joc s'entra en un cercle viciós. Aleshores es pot decidir acabar la partida i cadascú es queda les llavors que hi ha al seu camp. Quan és evident que no és possible fer cap més captura (perquè les mateixes posicions es van succeint indefinidament) (bucle). En aquest cas cada jugador pren les fitxes del seu camp com a capturades.
El guanyador és el que ha acumulat més fitxes.
edita Instruccions
Es comença amb 4 llavors per forat:
- (4) (4) (4) (4) (4) (4)
- (4) (4) (4) (4) (4) (4)
La renglera més propera a cada jugador és el seu camp.
Es juga per torns alterns.
edita Sembra
En el seu torn, cada jugador escull un forat qualsevol del seu camp que no estigui buit. N'agafa totes les llavors i les redistribueix (sembra), tot posant-ne una a cada forat correlatiu, seguint el sentit contrari al de les agulles del rellotge.
(4) (4) (4) (4) (4) (4)
Inici de torn(4) (4) (4) (0) (5) (5)
Final de torn.Si en sembrar hi ha prou llavors per a donar la volta al tauler, en arribar al forat d'on ha agafat les llavors, se salta i es continua normalment pel següent. El forat d'on s'ha començat un moviment ha de quedar buit al final d'aquest.
(6) (0) (4) (14) (2) (4)
Inici de torn(7) (1) (5) (0) (4) (6)
Final de torn.edita Captura o collita
Un cop sembrades totes les llavors si la darrera cau en un forat del camp contrari que en conté dues o tres, incloent-hi la que s'hi acaba de desar, el jugador les cull totes i les desa a part.
Si s'ha collit, es mira el forat anterior. Si aquest forat també és del camp contrari i conté dues o tres llavors, també es cullen i es mira l'anterior, i així fins que es troba un forat que o bé no té dues o tres llavors, o bé no és del contrari.
Si en un moment donat s'haguessin de collir totes les llavors del camp contrari, no se'n cull cap, ja que aquest no podria jugar.
Existeixen 2 tipus de captura, la simple i la múltiple.
- Captura simple: Si la darrera fitxa queda situada en una casella del camp contrari el jugador pot capturar totes les fitxes d'aquesta casella si hi han quedat 2 o 3 fitxes.
(6) (2) (1) (0) (6) (6)
Inici de torn(0) (3) (2) (1) (7) (7)
Moviment(0) (3) (2) (1) (7) (7)
Captura. Jugador sud guanya 2 llavors- Captura múltiple: Si la casella immediatament anterior a aquella on s'ha produït la captura, està igualment situada dins del camp contrari i conté 2 o 3 fitxes, el jugador que ha tirat també les pot capturar. Així, es continuarà prenent les fitxes de les caselles anterior sempre que es compleixin aquestes dues condicions:
- que siguin caselles situades en el camp contrari.
- que hi hagi 2 o 3 fitxes.
(2) (7) (1) (1) (8) (0)
Inici del torn del jugador sud.(2) (0) (2) (2) (9) (1)
Moviment(2) (6) (2) (2) (9) (1)
Captura. Jugador nord guanya 6 llavors.